Category: Sin categorizar

Els primers registres del llac i la seva importància històrica

Puigcerdà i l’estany de Puigcerdà (així com el campanar de Puigcerdà) són dues imatges que no es poden dissociar. Resulta quasi impossible fer una visita a la capital de la Cerdanya -coneguda popularment com la Vila- sense donar una volta pel seu anomenat llac de Puigcerdà. Això no obstant, són moltes les peculiaritats que encara se’n descobreixen. Si vens a Puigcerdà amb nens, no dubtis en fer una passejada per l’estany de Puigcerdà.

La primera notícia escrita de la seva existencia data del dia 2 de desembre de 1260, quan el responsable de les propietats de Sant Miquel de Cuixà cedia a Arnald de Prat un terreny que es trobava al costat de l’estany. A la llum de les recents excavacions realitzades al seu interior, on han aparegut murs, un paviment, ceràmica grisa medieval i vidrada verd-manganés del segle XIII, es pot gairebé assegurar que fou construït a la primera meitat d’aquest segle tot aprofitant un lloc adient per a la seva impermeabilització. Alimentat per la sèquia, ha estat el gran subministrador d’aigua, tan per al regadiu, com per a la neteja dels recs i clavegueres dels carrers i per a fer front als incendis, tasques que encara compleix.

A més, també se’n extreien d’altres aprofitaments que normalment eren arrendats. El glaç, tallat de blocs rectangulars, s’emmagatzemava al pou de la neu o del glaç, construït el 1642 i irresponsablement destruït o soterrat al final de 1990. El peix era un altre dels béns. Se sap que en el segle XVIII hi havia truites, barbs, bagres i anguiles.

Ja en el segle XX, s’ha portat a terme un nou tipus d’explotació, el turístic-recreatiu.

L’arrendador havia d’acomplir, a més dels requisits econòmics, d’altres que han anat variant, com ara la conservació dels arbres, obres de manteniment, vigilar la pesca furtiva, la neteja i la venda de peix en subhasta pública, com també tenir una barca a disposició de l’Ajuntament.

La neteja sempre fou, en especial en els segles XVIII i XIX, una tasca que preocupava per tal d’evitar possibles contagis. Les neteges més documentades són les de 1806, 1885, 1927, 1933 i 1984. El 1797, el corregidor va fer una crida a tots els pobles perquè hi col.laboressin amb carros.

Una festa

El primer diumenge dels deu últims dies d’agost se celebra a Puigcerdà la Festa de l’estany de Puigcerdà, que aplega tan cerdans i vilatans com turistes, embadalits davant les carrosses de la cercavila, el correfocs o els focs d’artifici. Poc a poc s’ha anat convertint en una de les festes més vistoses de la Cerdanya. La celebració té l’origen, possiblement, l’any 1886, a partir d’una idea de Josep Maria Martí, un dels components de la privilegiada colònia veraniega d’aleshores. Segons els experts, les actuals carrosses de la festa rememoren les tartanes i altres vehicles que en aquella època s’engalanaven per participar-hi. Algunes d’elles reflecteixen un sentiment de la població vers un fet concret de l’esdevenir vilatà o comarcal. Altres són al·legories d’alguna entitat puigcerdanenca o bé es fa ressò de fets o ambients passats. Dins d’aquest clima i molt probablement al Casino Ceretà, és on Martí ideà, al 1886, la celebració de la “Fiesta nocturna a la veneciana“, que al cap de poc s’anomenaria Festa de l’Estany.

La festa integra des del seu inici uns elements estables: les esmentades carrosses amb la corresponent cercavila, la pujada nocturna a l’estany amb torxes, els focs d’artifici del llac i l’Himne Cerdà que fou estrenat l’any 1890, amb lletra de Francesc Matheu i música del mestre Sáncchez Gavagnach. Cal fer esment que el 1913 es dedicà una festa a la infanta Isabel i que la de 1932 fou dedicada a Francesc Macià.

Dues llegendes

Unida als actes festius hi ha una figura que el llegendari cerdà i pirinenc relaciona amb els llacs, rius i coves. Es tracta de la Vella de l’estany. Hom assegura que la vella és nonagenària, de silueta encorbada, i vesteix amb caputxa i gipó. Enamorada de la seva terra, en especial del llac i de la Vila de Puigcerdà. Encarna les virtuts de la dona cerdana i mai falta a la festivitat. Ve, recorre el poble, analitza els progressos del veïnat i després, amb discreció, per entre les branques d’un desmai inicia en una barqueta el retorn a la casa palau que té sota les aigües.

Una altra història més actual, explica que habita l’estany una sirena de cabells rossos. Una vegada, l’alcalde, els regidors, membres de l’Oficina d’Extensió Agrària i fins i tot un tècnic de la Confederació Hidrogràfica que va pujar expressament a la Vila, van voler capturar-la. El seu intent fracassà i la sirena va capbussar-se, finalment, en l’estany, però hom assegura que el darrer cop que van buidar-lo hi trobaren un bri de cabells rossos enganxat a la comporta de sortida de l’aigua.

Vella o sirena, passejar pel voltant de l’estany és una satisfacció en qualsevol època de l’any. A la tardor és quan el ball de les fulles i les ones dels ocres juguen amb el paisatge, però també resulta atractiu anar-hi a l’hivern i contemplar com els cignes aprofiten els pocs espais de líquid entre la superfície glaçada.

Tres dades

Alimentat per una sèquia que ve de Riutés, prop de la Tor de Querol, on agafa l’aigua del riu Querol o Aravó, l’estany n’ha estat un gran subministrador per a Puigcerdà. Ha servit per al regadiu i la neteja dels carrers i per combatre incendis. La primera notícia escrita que se’n conserva data del 2 de setembre de 1260. L’estany també s’ha aprofitat per a l’extracció de glaç, que s’emmagatzemava en un pou construït el 1642, així com el peix. Cal mencionar que el 26 de febrer de 1956 es va jugar, damunt la seva superfície, el primer partit d’hoquei gel a Puigcerdà, alternat amb demostracions de patinatge artístic als intermedis.
El parc del costat porta el nom del cònsol de Dinamarca a Barcelona, German Schierbeck en record qui l’ideà el 1890. Morí sense veure acabat el projecte, que abastava part de la urbanització de l’entorn, però la seva filla Mara inaugurà l’avinguda del seu nom l’any 1924. Avui a l’estany de Puigcerdà hi ha plantades espècies vegetals autòctones i foranes.

Visitar l’estany de Puigcerdà és una bona alternativa si no saps què fer a la Cerdanya.

Us esperem a EcoBuga!

Història de la fira del cavall

Amb la repoblació de Puigcerdà feta pel rei Alfons I, el monarca i els seus successors es van obligar a proveir la població de tots aquells elements o privilegis jurídics i econòmics necessaris per a afavoreixer un creixement demogràfic. Una de les primeres concessions va ser el de la fira. Concedit al juny de 1182, es va establir perpètua i anualment, posant els firaires sota la protecció real.

El privilegi va ser confirmat en repetides ocasions pels monarques successors. Com a conseqüència, segurament, que el volum de comerç aconseguits i la necessitat d’expansió, Jaume de Mallorca, confirmant la primera fira, concedeix, al maig de 1270, permís per a celebrar una segona fira per Tots els Sants, estenent la seva protecció real als comerciants i mercaderies durant els dies de l’arribada, estada i retorn. Va haver-hi llavors dues fires que durarien fins a 1868, data a partir de la qual només quedava la de la tardor.

Aquesta fira de la tardor, s’ha mantingut fins als nostres dies entre els mesos d’octubre i novembre, amb el nom de Fira del Cavall de Puigcerdà, mentre que la primera va tenir lloc entre el carnestoltes i abril, com va ocórrer en 1868, l’última data coneguda d’aquesta fira.

La de la tardor és sabut que antigament es donava a conèixer amb tambors i la trompeta i que el verguer anava llançant castanyes i avellanes per a atreure al personal. Es feia una desfilada amb una processó solemne amb capes, les relíquies i la bandera vermella de la qual va assistir el magistrat, els cònsols, els gremis, etc., fent un passeig a través de l’exposició per a l’obertura de la fira.

Les fires va acollir tota classe de béns o productes, com encara succeeix avui dia. No obstant això, des del segle XIX, el trànsit es va orientar en gran manera cap al bestiar, en particular en la representació de la variant del bretó existent a la Cerdanya, i fent un concurs entre els millors exemplars.

En l’actualitat, la fira del cavall, així com la festa del llac de Puigcerdà, és una de les fires més importants de l’Estat respecte als cavalls, amb el que en les últimes edicions s’arriba als 600 o 700 exemplars, amb un volum de comerç bastant alt. Imprescindible visitar i encara més si se’n va a Puigcerdà amb nens.

A més de la ramaderia, també s’ha de destacar tot el recinte firal que ocupa més de 10.000m2 distribuïts entre els carrers de Puigcerdà.

Des de EcoBuga, la bugaderia autoservei Puigcerdà, esperem que passis una bona estada i aprofitis per a visitar i gaudir de la Fira del Cavall de Puigcerdà.

El que has de saber del campanar

S’inicià la construcció de l’església de Santa Maria el 1177 i també la del seu campanar o torre, senyal inequívoca que sobresurt per damunt dels llosats de Puigcerdà i que s’ha convertit, conjuntament amb l’estany de Puigcerdà, en un símbol vilatà. És doncs, l’única resta dempeus d’aquella església que va ser desmuntada el 1936.

D’una alçària de 35m, descansa sobre quatre pilars rectangulars, a partir d’on arrenca la torre octogonal coronada per una ampla terrassa des d’on la vista panoràmica de la contrada és extraordinària. Al igual que l resta del patrimoni arquitectònic, ha sofert greus d’anys al llarg dels segles, en especial incendis, ja per culpa dels llamps, per accidents fortuïts, etc. La darrera reconstrucció important fou endegada el 1737 i va finalitzar el 1776. El 1876 s’hi feren obres al capdamunt.

És notable la portalada ogival interior de marbre roig d’Isòvol, la qual corresponia a una de les portes de l’església. És del segle XIV i s’hi observa un bon treball. A la seva dreta hi ha un baix relleu d’un traginer amb el seu pollí o burro. Té cinc arquivoltes alternant-se les cilíndriques i les pentagonals. Per damunt, una d’esculpida amb decoració floral. Els capitells florals descansen sobre fines columnes. Va ser restaurada el 1887.

Sota el campanar hi ha una creu que es va fer vers els anys quaranta com a símbol de devoció del que havia estat l’indret. A la creu hi ha esculpida la Verge de la Sagristia i el Crist crucificat. Més avall, un escut, barreja del de Cerdanya amb el de Puigcerdà i els apòstols.

El campanar de Puigcerdà ha tingut diverses funcions, principalment de caràcter religiós i social. En primer lloc, feia la tasca que li era pròpia de campanar en tocar els tocs de campana en les diverses funcions religioses, i també per a anunciar la mort del papa, monarca o bisbes.

Una funció més esporàdica, tot i la necessària freqüència, ha estat la de lloc de vigilància en períodes de guerra, com també de defensa mitjançant els tiradors situats allí.

Finalment, destacar la funció turística després de l’obertura al públic.

Una línia ferroviària en declivi des dels anys 70

Per a molts cerdans del segle passat podia semblar impossible que un ferrocarril pogués arribar a la Cerdanya, per creure insuperables els important accidents geogràfics existents. Quan els periòdics locals en començaren a parlar vers el 1880-1881, els comarcans deurien comentar mig incrèduls la notícia. La realitat va ser que aquells primers comentaris s’afiançaren cada cop més i prengueren forma tangible anys després, de tal manera que la diligència va ser relegada i abandonada.

Durant aquests últims 40 anys i en l’actualitat, podria fer-se un llarg recital de retalls de premsa entorn aquest mitjà de comunicació (el tren de Puigcerdà-Barcelona de rodalies Renfe); tan per notícies bones com per dolentes… Entorn a ell es podria dir una gran varietat d’adjectius, entre els quals, segurament, predominarien els desqualificatius. La veritat és que el ferrocarril ha anat malament des de fa molts anys i, en ocasions, se n’ha accentuat els problemes. El desmillorament progressiu de la línia era un fet constatat ja durant els anys 70. Els problemes continuats de catenària, esllavissaments, malmesa de rails, trens, etc, havien portat a l’extrem que tothom deia que se sabia quan se sortia però no quan s’arribava…

En aquest trist marc, el 1978 sorgiren els primers i lleugers comentaris d’un possible tancament de la línia. Seria però, a partir del 1983 quan els fets s’accelerarien. Per l’agost d’aquell any, els passatgers d’aquesta línia feien una estirada a la via per denunciar-ne el mal estat i del servei Renfe. Van acusar l’empresa de practicar una marginació de la línia. Després de diversos contratemps, entre ells un descarrilament greu pel març del 1983, tornaven a produir-se comentaris del seu tancament tot adduint-ne la manca de rendibilitat. Els articles a la premsa s’anaren succeint i l’ambient s’escalfava, de manera que els polítics municipals començaven a aixecar les orelles fins al punt que el consistori puigcerdanès amenaçava de fer una revisió del Tractat dels Pirineus si Madrid tancava la línia. Fou un cop d’efecte, ja que les trucades telefòniques de les autoritats governatives, de partits polítics i de premsa esdevingueren un bombardeig per uns dies.

Per la seva part, el Consell d’Europa es manifestava a favor del manteniment de la línia. Alhora, l’Ajuntament de Puigcerdà, amb el suport de totes les entitats vilatanes iniciava una simpàtica campanya d’enviar postals cerdanes al president del Govern Espanyol. Es varen comprar totes les postals que es trobaren i se’n feren imprimir a la vora de 9.000 amb el senzill text: “Volem el nostre tren! Queremos nuestro tren!”. La campanya, com si d’una recollida de firmes es tractés, fou un èxit total. N’hi havia d’arreu de la Cerdanya, tan del costat espanyol com del francés, moltíssimes de Barcelona i no poques de la resta de Catalunya, i fins i tot, d’altres comunitats autònomes.

La campanya sembla que va impactar, perquè des de Presidència en foren contestades algunes, si bé no totes i que van frenar-se quelcom, almenys momentàniament, les amenaces de tancament, que encara en certs moments semblen flotar en l’aire.

Tot i aquests entrebancs… es pogué celebrar el 75è (1997) aniversari de l’arribada del tren a Puigcerdà, enmig d’una jornada festívola celebradora amb un tren especial des de Ripoll, una representació al·legòrica al tren a càrrec del Grup de Teatre de la Vila, una exposició sobre la seva història organitzada per l’Arxiu Comarcal. En aquest mateix marc, Pere Macias, anuncià que la línia hauria de ser transferida a la Generalitat un cop arranjada.

Els problemes derivats de la línia Barcelona-Puigcerdà també foren motiu de comentaris del manteniment de la línia Tolosa de Llenguadoc – La Tor de Querol, que troba gran part del seu sentir en ser un nus interestatal. En qualsevol cas, la SNCF ha mantingut la seva línia en millors condicions i n’ha obert més el mercat en disposar, en aquesta estació cerdana, d’una oficina on hom por gestionar el viatge i l’estada a la ciutat en què ho desitgi. En aquest sentit, per exemple, no són pocs els cerdans que han fet cap a París per passar-hi dos o tres dies, o a unes altres ciutats europees.

El tercer tren que arriba a la Cerdanya, el Tren Groc, ha patit tants o més problemes de manteniment que el tren Puigcerdà a Barcelona. En aquesta línia no només també s’han tancat moltes estacions, sinó que, a més, li anà de poc de ser suprimida, en al·legar-s’hi la poquíssima rendibilitat econòmica. De fet, les característiques del tren, d’altra muntanya i amb un equip antiquíssim, li infereixen avui dia un servei social relatiu i la seva aparent salvació va passar per donar-li un caràcter eminentment turístic, amb una forta empenta publicitària (des de l’edició de llibres sobre la seva història fina a la de tríptics on s’explica l’oferta cultural i paisatgística dels pobles per on passa). Pots consultar els preus i horaris fes clic aquí.

Desde ecobuga.com esperem que t’hagi aquesta informació i que aprofitis per visitar-nos a la bugaderia. Ens trobaràs aquí

Què fer a la Cerdanya?

Puigcerdà és un poble de la comarca de la Cerdanya, a la província de Girona. Se situa a la riera del riu Segre, a uns 1200m sobre el nivell del mar i prop de la frontera de França i a 7 minuts de Llivia.

Es creu que Puigcerdà va ser creat per Alfons I El Cast entorn de vora l’any 1177; aquests fets es basen en un document on es recull que el monarca va fer traslladar la capital de la Cerdanya d’Ix a Montcerdà i que Arnald de Perexens, bisbe d’Urgell, compareix demanant-li que li cedeixi un lloc a on construir l’església i cases per a honrar a Déu i a la Santa María d’Urgell. El Rei, junt al Consell i a altres bisbes i barons, ho concedeix.

Al 1270 s’inicia l’emmurallament i fortificació de la vila. Per un document de l’any 1342 se sap que la muralla que rodeja la ciutat va arribar a tenir 9 portes. A més, ja al 1260 es va construir a la vila, un gran llac artificial, el llac de Puigcerdà, el qual la seva concessió va ser donada per el rei Sancho I de Mallorca a l’any 1260, amb la finalitat de que amb aquest es reguessin les terres. Clica aquí per veure la localització del llac de Puigcerdà.

Entre els llocs d’interès del municipi trobem el llac de Puigcerdà, conegut com a estany de Puigcerdà, el campanar de Puigcerdà (del segle XII), l’església de Sant Tomás de Ventajola (d’estil romànic).

També ens pots fer una visita a la bugaderia i aprofitar per a rentar-hi la roba!

Així que ja saps què fer la Cerdanya!

La popularitat creixent de les bugaderies autoservei

¿Bugaderia autoservei a casa nostra? Costa creure-ho; al capdavall, sempre que hem vist una pel.lícula on els protagonistes es coneixen, xerren o lliguen entre rentadores i cistelles de roba, aquesta era evidentment nord-americana. Pel que fa el costumisme modern espanyol, correspon més bé les escenes de roba estesa al sol… almenys fins que van arribar les assecadores…

Però els temps canvien, i els costums també. O més aviat són els costums les que fan canviar el temps. La bugaderia autoservei existeix des de fa molt de temps – de fet, es diu que la primera va ser oberta a Fort Worth, Texas, al 1934 -, i del seu país d’origen, Estats Units, van passar a altres com Anglaterra on van viure un veritable auge en els anys 60. La mateixa època on a Espanya semblàvem haver-nos pres en sentit literal la frase que “la roba bruta es renta a casa”. Aquí passem de rentar a mà a omplir les nostres llars de rentadores pagades en còmodes terminis.

Del col•lectiu d’immigrants i els solters, el seu ús s’està estenent cada vegada més a les famílies
I no obstant això, de sobte veiem que el nombre de bugaderies autoservei s’ha duplicat en l’últim any. Òbviament, partint de xifres molt baixes, però a la vegada amb expectatives molt altes de creixement.

Però com és que les rentadores estan sortint a poc a poc de les llars?
Un dels motius principals és que l’espectre de població ha canviat. Ara hi ha molta població immigrant que procedeix de països on sí que estan acostumats a les bugaderies; també hi ha persones que s’independitzen, viuen soles, però no poden dedicar tots els dies el temps necessari a rentar la roba, i prefereixen, en comptes de fer dues o tres bugades amb les rentadores petites, anar el cap de setmana amb un paquet gran de roba i rentar tot alhora en una sola càrrega. I finalment, hi ha també gent que té avariada la màquina de casa i no té tres-cents euros per comprar una de nova… però sí quatre per fer a la bugaderia la bugada de la setmana, amb els llençols i les tovalloles.

En una rentadora de casa cap un edredó, un de sol, i amb dificultat segons el gran o esponjós que sigui. I de vegades no es remulla bé, perquè amb ell la rentadora està molt plena. Una opció és anar a la tintoreria, que és cara, encara que com a conseqüència de l’extensió de les bugaderies, els preus estan començant a baixar. I una altra és la bugaderia on, per quatre o cinc euros, pots rentar no un, sinó tres o quatre edredons, llençols, mantes … i després assecar-los per tres o quatre euros més.

Vols saber què és EcoBuga i què t’ofereix? Fes clic aquí

Vols saber on trobar-nos? Fes clic aquí

Què és el cercle de Sinner i per què és important?

Des de Bugaderia Autoservei Puigcerdà us expliquem què és el Cercle de Sinner; una teoria que explica molt bé el procés de neteja i la manera d’optimitzar la qualitat de la neteja.

L’objectiu principal de les tècniques professionals de la bugaderia autoservei Puigcerdà rentat és netejar el màxim possible en el menor temps i amb el menor cost. D’aquesta forma la maquinària facilita el treball als professionals i els ajuda a estalviar temps en les seves rutines diàries a la bugaderia autoservei Puigcerdà. No podem oblidar-nos de que aquest tipus de màquines han d’oferir la màxima comoditat a l’usuari i el mínim dany al medi ambient.

Per aconseguir aquest objectiu s’ha de tenir en compte quatre factors variables que composen el conegut “Cercle de Sinner”, una formulació senzilla que explica el cicle que convé que segueixi qualsevol acció de neteja segons les condicions d’aquest moment.

Els elements que conformen el cercle Sinner es combinen entre sí per a poder realitzar una neteja completa de manera eficaç:

• Acció mecànica: Es tracta del fet físic d’eliminar la brutícia. En el cas de la maquinària de rentavaixella poden ser el moviment dels raspalls del túnel de neteja o en el cas d’una rentadora, les revolucions del “bombo”. En aquest aspecte és fonamental conèixer perfectament les eines que s’empren en la neteja perquè el seu ús indegut pot arribar a un deteriorament de les superfícies excessivament ràpid. A la bugaderia autoservei Puigcerdà disposem de la més alta tecnologia pel que fa a maquinària de la mà de Girbau. Eficient i respectuosa amb el medi ambient.

• Acció química: Són el conjunt de productes químics que han d’utilitzar-se en cada acció de neteja. Aquesta tècnica és un dels factors més importants ja que sempre s’ha d’escollir el producte que s’adapti perfectament a cada tipus de neteja i fer-lo servir amb la dosi adequada/recomanada per els fabricants. És l’única manera d’obtenir els millors resultats sense danyar ni les superfícies, ni l’entorn, ni la salut dels professionals/clients.

• Temperatura: Influeix en l’efectivitat del producte químic que s’utilitza, encara que no és un factor determinant perquè, si bé facilita la neteja quan hi ha un origen greixós, hi ha materials que no resisteixen les altes temperatures a les que pot estar l’aigua.

• Temps: Ve influenciat pel tipus de superfície que s’hagi de netejar, la brutícia acumulada, el producte emprat i si es realitzarà una neteja manual o amb algun tipus de màquina.

Cada element de la tècnica professional requereix una formulació concreta dels mateixos, per tan, és fonamental coneixe’ls per a realitzar sempre una neteja de qualitat sense fer malbé cap superfície.

Si algun d’aquests factors anteriors falla o disminueix, haurà d’estar compensat per un o varis dels altres factors per tal d’obtenir una bona qualitat final en el procés de neteja.

A la bugaderia Puigcerdà EcoBuga hem pensat que has de saber una sèrie de consells bàsics per poder realitzar un rentat eficaç.

Davant nostre un munt de roba bruta, per on comencem? El primer és mirar les etiquetes de les peces, la segona classificar-les segons el tipus de teixit i la brutícia, després revisar butxaques i cremalleres…

Evidentment, triar un bon detergent és una altra tasca fonamental. A ecobuga.com t’ho expliquem tot en vuit passos.

1. Mirar les etiquetes

Val la pena entretenir-se un instant a mirar les recomanacions de rentat que fa el fabricant a l’etiquetatge. Un dibuix semblant a una cubeta amb aigua, amb una xifra sobre, indica la temperatura màxima de rentat a màquina; si té una mà, vol dir que és millor rentar la peça a mà; les ratlles per sota de la cubeta fan referència a la necessitat d’un centrifugat reduït (una ratlla) o molt reduït o nul (dues ratlles).

2. Classificar la bugada

Segons el tipus de peces. Cal separar la roba de teixit o colors delicats de la resta i posar-hi el programa adequat. Segons el color, per evitar destenyits; per una banda la roba blanca i la de colors clars i l’altra, la de colors forts. Segons el grau de brutícia. En una bugada normal no convé introduir peces molt brutes. La brutícia pot tornar a dipositar-se sobre els teixits, per això una peça poc bruta rentada amb una altra molt bruta pot sortir de la rentadora pitjor del que va entrar.

3. Revisar butxaques i cremalleres

Treu tot de les butxaques. Hi ha documents que es poden deteriorar amb el rentat i objectes que, de quedar atrapats a la rentadora, es poden fer malbé. En tancar cremalleres s’eviten enganxalls i esquinçaments als teixits. Torna del revés algunes peces, com texans, gèneres de punt, etc. Les peces delicades poden estar més protegides si es renten dins una malla.

4. Retractar les taques

El millor per treure una taca és actuar amb rapidesa, així que caigui sobre la peça. Si descobreixes la taca just abans de ficar la peça a la rentadora, comprovaràs com fent una aplicació localitzada de detergent o d’un producte llevataques sobre ella i fregant o aclarint, els resultats milloren (no n’hi ha prou amb afegir un llevataques a la cubeta del detergent) .

5. Aigua freda o calenta

En principi, el programa en fred o fins a 30 ºC és suficient per rentar roba poc bruta i amb la dosi mínima de detergent, cosa molt beneficiosa per al medi ambient. Com més brutícia, interessa decantar-se per temperatures més altes. Però no és recomanable rentar per sobre de 60 ºC, entre d’altres coses, pel seu alt consum d’energia.

6. Triar el detergent i la dosi

Els detergents líquids són, en general, més suaus amb la roba que els detergents en pols, però els detergents en pols solen ser més eficaços contra la brutícia. L’alternança en la compra d’ambdós tipus de detergents també pot ser una solució.

Per a peces delicades hi ha detergents específics i, si vol cuidar particularment els colors, hi ha detergents per a roba de color, en pols o líquid segons prefereixi.

Pel que fa a la dosificació, convé seguir les instruccions del fabricant del detergent, fer-ho a simple vista no sol donar bons resultats.

7. Additius

Alguns additius ja estan incorporats al detergent. Per exemple, és típic que en la seva composició hi hagi blanquejants químics que substitueixen a l’efecte del lleixiu, blanquejants òptics que donen un to més blanc, o enzims per a les taques de proteïnes, com la sang, la llet o l’ou.

A banda, al mercat hi ha una àmplia gamma de productes blanquejants, com el lleixiu, per a peces blanques, o els basats en l’oxigen, per a peces de color. Aquests darrers solen portar aigua oxigenada.

Els suavitzants s’han de fer servir amb prudència. El seu afegit suposa suavitat, però també pèrdua de capacitat d’assecatge a les tovalloles.

En aquest cas, no tindràs cap problema per saber quin detergent/suavizant utilitzaràs, ja que a la bugaderia Puigcerdà EcoBuga ja ho tindràs inclòs.

8. El programa de rentat

Les peces de cotó i els teixits resistents es poden posar al programa més llarg, que té un centrifugat normal.

Els teixits sintètics o les barreges de diferents tipus de teixits tenen un programa més curt, amb un centrifugat reduït.

Les peces de llana o delicades tenen un programa específic amb una fase de centrifugat molt curta o inexistent. Revisar butxaques i cremalleres.