Els primers registres del llac i la seva importància històrica
Puigcerdà i l’estany de Puigcerdà (així com el campanar de Puigcerdà) són dues imatges que no es poden dissociar. Resulta quasi impossible fer una visita a la capital de la Cerdanya -coneguda popularment com la Vila- sense donar una volta pel seu anomenat llac de Puigcerdà. Això no obstant, són moltes les peculiaritats que encara se’n descobreixen. Si vens a Puigcerdà amb nens, no dubtis en fer una passejada per l’estany de Puigcerdà.
La primera notícia escrita de la seva existencia data del dia 2 de desembre de 1260, quan el responsable de les propietats de Sant Miquel de Cuixà cedia a Arnald de Prat un terreny que es trobava al costat de l’estany. A la llum de les recents excavacions realitzades al seu interior, on han aparegut murs, un paviment, ceràmica grisa medieval i vidrada verd-manganés del segle XIII, es pot gairebé assegurar que fou construït a la primera meitat d’aquest segle tot aprofitant un lloc adient per a la seva impermeabilització. Alimentat per la sèquia, ha estat el gran subministrador d’aigua, tan per al regadiu, com per a la neteja dels recs i clavegueres dels carrers i per a fer front als incendis, tasques que encara compleix.
A més, també se’n extreien d’altres aprofitaments que normalment eren arrendats. El glaç, tallat de blocs rectangulars, s’emmagatzemava al pou de la neu o del glaç, construït el 1642 i irresponsablement destruït o soterrat al final de 1990. El peix era un altre dels béns. Se sap que en el segle XVIII hi havia truites, barbs, bagres i anguiles.
Ja en el segle XX, s’ha portat a terme un nou tipus d’explotació, el turístic-recreatiu.
L’arrendador havia d’acomplir, a més dels requisits econòmics, d’altres que han anat variant, com ara la conservació dels arbres, obres de manteniment, vigilar la pesca furtiva, la neteja i la venda de peix en subhasta pública, com també tenir una barca a disposició de l’Ajuntament.
La neteja sempre fou, en especial en els segles XVIII i XIX, una tasca que preocupava per tal d’evitar possibles contagis. Les neteges més documentades són les de 1806, 1885, 1927, 1933 i 1984. El 1797, el corregidor va fer una crida a tots els pobles perquè hi col.laboressin amb carros.
Una festa
El primer diumenge dels deu últims dies d’agost se celebra a Puigcerdà la Festa de l’estany de Puigcerdà, que aplega tan cerdans i vilatans com turistes, embadalits davant les carrosses de la cercavila, el correfocs o els focs d’artifici. Poc a poc s’ha anat convertint en una de les festes més vistoses de la Cerdanya. La celebració té l’origen, possiblement, l’any 1886, a partir d’una idea de Josep Maria Martí, un dels components de la privilegiada colònia veraniega d’aleshores. Segons els experts, les actuals carrosses de la festa rememoren les tartanes i altres vehicles que en aquella època s’engalanaven per participar-hi. Algunes d’elles reflecteixen un sentiment de la població vers un fet concret de l’esdevenir vilatà o comarcal. Altres són al·legories d’alguna entitat puigcerdanenca o bé es fa ressò de fets o ambients passats. Dins d’aquest clima i molt probablement al Casino Ceretà, és on Martí ideà, al 1886, la celebració de la “Fiesta nocturna a la veneciana“, que al cap de poc s’anomenaria Festa de l’Estany.
La festa integra des del seu inici uns elements estables: les esmentades carrosses amb la corresponent cercavila, la pujada nocturna a l’estany amb torxes, els focs d’artifici del llac i l’Himne Cerdà que fou estrenat l’any 1890, amb lletra de Francesc Matheu i música del mestre Sáncchez Gavagnach. Cal fer esment que el 1913 es dedicà una festa a la infanta Isabel i que la de 1932 fou dedicada a Francesc Macià.
Dues llegendes
Unida als actes festius hi ha una figura que el llegendari cerdà i pirinenc relaciona amb els llacs, rius i coves. Es tracta de la Vella de l’estany. Hom assegura que la vella és nonagenària, de silueta encorbada, i vesteix amb caputxa i gipó. Enamorada de la seva terra, en especial del llac i de la Vila de Puigcerdà. Encarna les virtuts de la dona cerdana i mai falta a la festivitat. Ve, recorre el poble, analitza els progressos del veïnat i després, amb discreció, per entre les branques d’un desmai inicia en una barqueta el retorn a la casa palau que té sota les aigües.
Una altra història més actual, explica que habita l’estany una sirena de cabells rossos. Una vegada, l’alcalde, els regidors, membres de l’Oficina d’Extensió Agrària i fins i tot un tècnic de la Confederació Hidrogràfica que va pujar expressament a la Vila, van voler capturar-la. El seu intent fracassà i la sirena va capbussar-se, finalment, en l’estany, però hom assegura que el darrer cop que van buidar-lo hi trobaren un bri de cabells rossos enganxat a la comporta de sortida de l’aigua.
Vella o sirena, passejar pel voltant de l’estany és una satisfacció en qualsevol època de l’any. A la tardor és quan el ball de les fulles i les ones dels ocres juguen amb el paisatge, però també resulta atractiu anar-hi a l’hivern i contemplar com els cignes aprofiten els pocs espais de líquid entre la superfície glaçada.
Tres dades
Alimentat per una sèquia que ve de Riutés, prop de la Tor de Querol, on agafa l’aigua del riu Querol o Aravó, l’estany n’ha estat un gran subministrador per a Puigcerdà. Ha servit per al regadiu i la neteja dels carrers i per combatre incendis. La primera notícia escrita que se’n conserva data del 2 de setembre de 1260. L’estany també s’ha aprofitat per a l’extracció de glaç, que s’emmagatzemava en un pou construït el 1642, així com el peix. Cal mencionar que el 26 de febrer de 1956 es va jugar, damunt la seva superfície, el primer partit d’hoquei gel a Puigcerdà, alternat amb demostracions de patinatge artístic als intermedis.
El parc del costat porta el nom del cònsol de Dinamarca a Barcelona, German Schierbeck en record qui l’ideà el 1890. Morí sense veure acabat el projecte, que abastava part de la urbanització de l’entorn, però la seva filla Mara inaugurà l’avinguda del seu nom l’any 1924. Avui a l’estany de Puigcerdà hi ha plantades espècies vegetals autòctones i foranes.
Visitar l’estany de Puigcerdà és una bona alternativa si no saps què fer a la Cerdanya.
Us esperem a EcoBuga!
