El campanar de Puigcerdà
S’inicià la construcció de l’església de Santa Maria el 1177 i també la del seu campanar o torre, senyal inequívoca que sobresurt per damunt dels llosats de Puigcerdà i que s’ha convertit, conjuntament amb l’estany de Puigcerdà, en un símbol vilatà. És doncs, l’única resta dempeus d’aquella església que va ser desmuntada el 1936.
D’una alçària de 35m, descansa sobre quatre pilars rectangulars, a partir d’on arrenca la torre octogonal coronada per una ampla terrassa des d’on la vista panoràmica de la contrada és extraordinària. Al igual que l resta del patrimoni arquitectònic, ha sofert greus d’anys al llarg dels segles, en especial incendis, ja per culpa dels llamps, per accidents fortuïts, etc. La darrera reconstrucció important fou endegada el 1737 i va finalitzar el 1776. El 1876 s’hi feren obres al capdamunt.
És notable la portalada ogival interior de marbre roig d’Isòvol, la qual corresponia a una de les portes de l’església. És del segle XIV i s’hi observa un bon treball. A la seva dreta hi ha un baix relleu d’un traginer amb el seu pollí o burro. Té cinc arquivoltes alternant-se les cilíndriques i les pentagonals. Per damunt, una d’esculpida amb decoració floral. Els capitells florals descansen sobre fines columnes. Va ser restaurada el 1887.
Sota el campanar hi ha una creu que es va fer vers els anys quaranta com a símbol de devoció del que havia estat l’indret. A la creu hi ha esculpida la Verge de la Sagristia i el Crist crucificat. Més avall, un escut, barreja del de Cerdanya amb el de Puigcerdà i els apòstols.
El campanar de Puigcerdà ha tingut diverses funcions, principalment de caràcter religiós i social. En primer lloc, feia la tasca que li era pròpia de campanar en tocar els tocs de campana en les diverses funcions religioses, i també per a anunciar la mort del papa, monarca o bisbes.
Una funció més esporàdica, tot i la necessària freqüència, ha estat la de lloc de vigilància en períodes de guerra, com també de defensa mitjançant els tiradors situats allí.
Finalment, destacar la funció turística després de l’obertura al públic.
